Els treballs arqueològics efectuats a l’amfiteatre de Tarragona s’emmarquen dins les obres amb caràcter d’urgència degut a les deficiències i problemes estructurals que presenta aquest monument romà catalogat i protegit com a BCIN (segle II).
En aquest sentit, s’han portat a terme dues tasques diferenciades, però complementàries entre sí: en primer lloc, es van traslladar tota una sèrie d’elements arquitectònics (carreus, tambors de columna, fragments de pilastres, etc.) que es trobaven dipositats, sense cap ordre aparent, al costat exterior SE de la grada de l’edifici; aquest trasllat es va fer de forma individualitzada, preservant així la seva correcta conservació, i ha inclòs també el seu dipòsit provisional en una àrea adjacent en funció de la seva morfologia, així com també la seva classificació i inventariat.
En segon lloc, s’ha portat a terme un control de totes les tasques de deconstrucció controlada del sector SW de la summa cavea de l’amfiteatre davant un perill evident de col·lapse, grada reconstruïda als anys 60-70 del segle XX. Aquesta deconstrucció estructural s’ha fet de forma controlada i ordenada, rebaixant també el rebliment intern; en aquest farciment no s’han localitzat ni elements constructius reaprofitats ni evidències arqueològiques relacionades amb l’edifici romà. Una vegada s’ha assolit un nivell i una cota estables, s’han donat per finalitzades tant les tasques de deconstrucció com el propi seguiment arqueològic.
