Adequació, consolidació i museïtzació de béns patrimonials
Manteniment, neteja i desbrossament vegetal de jaciments i àrees arqueològiques o béns patrimonials.
Com es realitza el procés d'adequació, consolidació i museïtzació de béns patrimonials
El procés de neteja, bàsicament, tracta de netejar i adequar l’espai on es localitza un jaciment arqueològic o béns patrimonials. Sobretot desbrossar els matolls i les herbes que hagin crescut (tant a la superfície superior dels murs com a l’interior dels àmbits). Amb aquesta actuació prèvia es pretén preparar i adequar l’espai que posteriorment serà consolidat i adequat. Per tal de garantir l’èxit amb un menor esforç, tant econòmic com humà, primerament es ruixarà amb herbicides la capa vegetal a suprimir, per arrencar posteriorment les males herbes existents. Aquesta tasca serà portada a terme per auxiliars d’arqueologia sota la supervisió d’un director tècnic, el qual documentarà tot el procés. Al fer-se a mà es garanteix la preservació de les possibles restes arqueològiques estructurals que puguin existir al subsòl. En aquest sentit únicament s’utilitzaran eines com aixades, pics, picoletes, paletes, paletins i tisores de podar.
Consolidació d’estructures amb materials reversibles, adequació d’àmbits i disseny de tot tipus de cartelleria, tant per preservar les restes conservades com per socialitzar-les i fer-les accessibles a tot tipus de públic.
La conservació i restauració es realitzarà seguint uns criteris reversibles, realitzant-se els treballs sempre sota la supervisió d’un director tècnic. Dins d’aquests treballs, sobretot considerant un estat precari o deficient del jaciment o part d’aquest, s’haurà de contemplar la consolidació dels paraments, el recreixement de murs i l’adequació de paviments (si en queden restes), sempre depenent de quin tipus d’estructures i de materials es trobin i quin sigui el seu estat de conservació. El grau de consolidació i la capa de salvament que recreixi les estructures variarà en funció de l’estat de conservació que presentin les restes (més o menys òptim), la seva solidesa i la seva estabilitat; hi haurà paraments que només necessitaran una petita capa de morter a les juntes de les pedres per evitar la filtració d’aigua, mentre que d’altres precisaran una capa de salvament de diverses filades tant per salvaguardar l’estructura com per facilitar una posterior comprensió.
La protecció de les estructures originals s’efectuarà mitjançant el recreixement dels paraments mitjançant el que es coneix com una capa de salvament, utilitzant en la mesura del possible les mateixes pedres caigudes provinents dels enderrocs del mateix jaciment. Per tal de separar i alhora delimitar el parament antic i el nou, després de diversos assajos en altres jaciments, aconsellats per arquitectes vinculats especialistes en patrimoni, emprarem una malla de PVC com a separació dels nivells originals i els afegits. L’elecció d’aquest element s’ha efectuat per les seves propietats, que no alteren les estructures amb el pas del temps, a diferència de les xarxes metàl·liques, que s’afecten i deterioren amb més facilitat. A més a més, es tracta d’un material prou flexible que s’adapta perfectament als desnivells i espais buits que poden quedar a la superfície dels murs.
Les estructures pètries seran tractades mitjançant tècniques generalitzades en aquest tipus de treballs arqueològics, consistents en la seva consolidació mitjançant una argamassa preparada a tal efecte, feta amb morter de calç (una barreja de calç apagada, arena fina i aigua en una proporció de 3 a 1, és a dir, tres parts d’arena per cada part de calç), ja que presenta una bona propietat de solidesa, adhesió, flexibilitat i porositat i visualment no distorsiona excessivament amb els paraments originals (a base de pedra lligada amb fang). Per minimitzar encara més aquesta distorsió, intentarem emprar la mateixa argila extreta del jaciment o dels voltants, prèviament depurada mitjançant diversos sedassos, amb l’objectiu d’aconseguir un morter de tonalitat més terrosa. Aquest morter es barrejarà, si s’escau, amb griffit, per tal de donar-li una major consistència i duració sense que perdi la seva reversibilitat, imitant el morter antic. S’inclou en aquest procés la consolidació de les estructures de fang (alçats de murs, llars de foc, banquetes, etc.), per minimitzar la seva degradació i exposició a les inclemències meteorològiques. En aquest cas, es pot aplicar un tractament de consolidació mitjançant els elements químics necessaris per assegurar la seva preservació davant de les inclemències meteorològiques. Un compost químic que reacciona amb el contacte amb la sílice de l’argila formant una xarxa tridimensional de ponts de sílice que augmenten la resistència a l’aigua, expulsant-la.
Finalment, el procés de museïtzació i adequació en jaciments arqueològics passa per diverses fases. Una primera col·locació de tela geotèxtil al damunt de la roca natural per tal de dificultar el possible creixement de les herbes. Seguidament es pot realitzar la instal·lació o creació d’elements que facilitin l’evacuació de les aigües de pluja a la línia de façana de l’edifici, així aprofitant el mateix pendent natural del terreny facilitaríem la circulació de l’aigua i evitaríem possibles estancaments a l’interior dels àmbits. En els punts on la roca natural presenta uns desnivells més pronunciats, si és necessari, es podrien reomplir les parts més fondes amb l’abocament de pedra petita. D’aquesta manera, per una banda, es podria facilitar la circulació de l’aigua en cas de pluja i, per altra banda, es salvarien els desnivells pronunciats existents, facilitant la col·locació de la grava superficial. Posteriorment, es realitzarà l’abocament de grava fina a l’interior dels àmbits, imitant en certa manera la disposició dels paviments originals i facilitant la circulació de les persones o visitants per l’interior dels diferents espais de la casa. Amb aquesta actuació intentem facilitar el trànsit a peu per l’interior de l’edifici, sense oblidar tampoc l’objectiu prioritari de preservar l’estabilitat de les estructures i minimitzar l’acció erosiva de les inclemències meteorològiques.
La darrera fase d’aquesta adequació seria l’aplicació de cartelleria i senyalització. Posada en valor i museïtzació mitjançant la col·locació d’un cartell de tipus descriptiu. En aquest rètol s’haurien de descriure les característiques bàsiques del jaciment: història, la interpretació del jaciment, la tècnica constructiva de l’edifici, els diversos àmbits, la cronologia i els materials arqueològics més destacats recuperats en el seu interior. En aquest cas, els tipus varien molt i s’escolliran en sempre en consens, conjuntament amb les autoritats locals o propietaris i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.dels voltants
Per gestionar de manera centralitzada els requisits que en matèria preventiva ens sol·liciten els nostres clients, comptem amb el segell Gestiona, amb el qual Obralia, agent neutral, valida que tots els processos siguin correctes i estiguin actualitzats, contribuint al fet que els nostres clients tinguin una experiència d’usuari més satisfactòria.
